Els objectes d’una natura morta són els protagonistes d’una peça de teatre breu que donarà lloc a un “speech” on l’autor ens parlarà de la seva relació amb un gènere pictòric amb el qual s’ha anat retrobant al llarg de la seva trajectòria artística. 185 qüestions de fons i un glop d’aigua n’és l’últim exemple.
L’audiència està en espera. Una taula amb un micròfon, una gerra amb aigua i un got s’ofereixen a que una “veu”- una autoritat narrativa- prengui la paraula. Però el micro apunta al mateix públic. Així arrenca una situació d’interpel·lació que desgrana, de mica en mica, els paranys de les condicions i les possibilitats d’interlocució, la necessitat d’apropar-se i reconèixer-se amb l’altre, la violència de la paraula i la necessitat “d’arreglar-se” amb ella, o la necessitat de teixir relacions per a l’acció.
Una natura morta. Un exercici per refrescar la gola i continuar amb forces renovades.
…
Posada en escena de la peça de teatre breu (imatge 3)
a) En el centre està situada la taula amb la natura morta. El micròfon i la disposició de la gerra d’aigua i el got estan encarats cap al costat de l’escenari per on entra i s’asseu el públic; b) davant de la natura morta i a una distància d’aproximadament tres metres, es situa el públic en una grada amb cadires; c) darrera de la natura morta i en una grada simètricament situada respecte de la primera, hi ha un segon públic que funciona com a reflex del primer i com a “fons” de la natura morta (un nombrós grup d’actors i acompanyants de la companyia de teatre Projecte T prèviament asseguts).
Amb l’escenari totalment fosc, els assistents van entrant acompanyats per acomodadors amb llanternes fins a les cadires. El segon públic (actors i acompanyants) ja estan prèviament asseguts al costat oposat. L’acció s’inicia amb la il·luminació en fade in de la natura morta (aquesta il·luminació no permet que els dos públics es vegin, però sí que es doni una estranya percepció del públic oposat). Després d’un breu temps de silenci, una veu irromp des dels fons de la natura morta. La peça de teatre breu, de vint minuts de duració, finalitza amb l’enfosquiment en fade out de la natura morta.
Posada en escena de la conferència performativa (imatge 4)
La foscor dona pas a una llum tènue que il·lumina únicament els dos públics (el passadís central queda fosc) i els deixa exposats. El canvi d’il·luminació origina una nova situació comunicativa: s’il·lumina el “faristol 1” amb una llum zenital. Aquest està situat a un dels costats de la taula i en posició obliqua respecte de les dues audiències. En aquest moment l’autor de l’obra es dirigeix des de la grada on hi ha els actors al “faristol 1” i comença a llegir una conferència, un relat de vida en primera persona que recapitula i tanca una etapa de pràctica artística de deu anys (2011-2021) que s’articula a partir de l’interès pel gènere de la natura morta. A la meitat de la conferència s’apaga la llum zenital del “faristol 1” i s’il·lumina el “faristol 2”. L’autor s’hi dirigeix i continua la conferència fins a l’acabament d’aquesta. L’obra finalitza amb l’aproximació de l’autor a la natura morta, on aboca aigua al got, fa un glop que s’amplifica amb el micro de corbata i desitja salut.
Enllaç al text de la peça de teatre breu en tres actes.
Enllaç al text de la conferència performativa.
185 qüestions de fons i un glop d’aigua
Olot, 13 de març de 2021, 20h
Peça de teatre breu i conferència performativa
Teatre principal d’Olot
Duració: 60 minuts