Categoria: WORKSHOP @ca

FER PARAULES

Previous Image
Next Image

info heading

info content

FER PARAULES

L’activitat segueix el tema d’enguany del MOT “Al camp. Literatura i ruralitat” i té per objectiu fer del terra del Passeig d’en Blay una pàgina en blanc on escriure micropoemes que abordin el tema de la ruralitat. D’aquesta manera, es vol establir un diàleg amb l’entorn urbà i convertir-lo en un escenari de lectura per a les persones que ramblegin.

Un dels elements que normalment associem a la ruralitat, al camp -quan estem més en contacte amb la natura, amb la materialitat de les coses-, és el treball manual, la transformació directa de la matèria, a la quantitat de coses que podem fer amb les mans. Tot i així, no podem caure en aquella concepció del camp que considera que és el lloc on la gent treballa amb les mans per contraposició a la ciutat on es fa amb el cap. Pensar la ruralitat, avui, demana fer-ho de manera oberta i valorar les noves formes de vida, de treball o de relació amb allò que entenem com urbà. Més que parlar del rural per oposició al que es considera urbà, el taller vol posar en valor la necessitat de reivindicar la ruralitat com el lloc d’uns sabers i unes pràctiques que resulten indispensables per qüestionar la creixent explotació del camp i la concentració de la població en grans ciutats que imposa el capitalisme avançat que nega la vida. Com unir paraula i matèria?

Es proposa a l’alumnat participant que es converteixi en activista rural. A partir del treball en grups de 4 a 6 alumnes (en funció de l’alumnat del grup sencer), escriurem micropoemes, poemes breus o molt breus de missatge directe i sense formalitats mètriques, que ens permetran tractar temes relacionats amb la ruralitat. Les i els participants tindran de pauta el que s’haurà suggerit breument a l’explicació prèvia i se’ls convidarà a fer ús dels seus coneixements i experiències. Posteriorment disposaran de matèries i materials com aigua, terra, fang, branquillons, pals, pedres, palla, draps o corda per fer les lletres i disposar el resultat final a terra, al llarg del Passeig d’en Blay, en intervals d’uns quants metres, des de la Llibreria Drac fins a la font de les barres. D’aquesta manera, les persones que ramblegin pel Firal podran llegir els micropoemes mentre passegen.

LLEGIM OBJECTES. REESCRIVIM EL PASSEIG D’EN BLAY

Previous Image
Next Image

info heading

info content

LLEGIM OBJECTES. REESCRIVIM EL PASSEIG D’EN BLAY

L’activitat té per objectiu intervenir i alterar el Passeig d’en Blay a partir de diferents objectes relacionats amb els grans temes de la literatura contemporània que els participants es trobaran amuntegats davant del Teatre Principal.

El taller recull les idees d’aquesta edició del MOT entorn del títol Crear. Un collage que creix amb les paraules (avançar en la narració, creació interdisciplinària, trobar connexions des d’una actitud creativa, collage que s’expandeix, procés viu…) i es planteja com un exercici de reescriptura a partir de la referència al collage com una manera d’entendre el món i les dinàmiques que s’hi donen.

La remodelació del Passeig d’en Blay, finalitzada l’any 2018, es pot llegir com una acció més de reescriptura urbana que no afecta únicament a l’espai físic sinó també a la percepció, la interacció o la memòria de les persones amb el lloc. La nova proposta urbanística conté de manera visible, no visible o ja només en els diferents registres de la memòria, les traces del passat: alguns arbres s’han mantingut, alguns ja no hi són; del paviment vell queda una petita mostra al Firal petit i uns fragments que decoren les parets al Cafè del Firal; l’escultura La Lectura de Miquel Blay s’ha reubicat; al peu d’alguns nous fanals s’han fet unes inscripcions recordant noms d’associacions o comerços vinculats al passeig; els elements de les terrasses dels bars, alguns d’ells nous, s’han uniformitzat; les façanes del Teatre o de la Casa Solà Morales s’han fet més visibles; la llum, el so, l’ambient…

El taller es proposa avançar en aquesta narració. Els participants es trobaran davant del Teatre Principal un munt d’objectes relacionats, d’una o altra manera, amb els grans temes de la literatura contemporània: la sol·litud, la solidaritat, la comunicació, el cos, la memòria, la mateixa escriptura, el temps, la immigració, la guerra… Després d’una breu explicació el grup haurà de “llegir” (descobrir les potencialitats) i “col·locar” (o d’altres sinònims i situacions que s’esdevinguin d’aquesta acció -instal·lar, acoblar, fixar, distribuir…-) un nombre determinat d’objectes en llocs lliurement escollits del passeig (establint vincles i imaginant històries amb qualsevol punt o element del passeig) amb la intenció de suggerir noves connexions o associacions formals i/o de significat. Tant si el grup decideix fer-ho col·lectivament, en petits grups o individualment, aquesta alteració de l’espai estarà condicionada pel vincle que els participants tinguin, d’una banda, amb els objectes escollits i, de l’altra, amb el Passeig d’en Blay.

Seguint amb la idea del collage com a narració expansiva, el segon grup es trobarà amb la intervenció del primer grup a partir de la qual haurà de continuar. A la part final del taller, in situ, els mateixos participants explicaran les associacions o històries que es donen en les intervencions realitzades. Unes fotografies del resultat poden servir per ser mostrades al Torín i explicar breument el què s’ha fet.

HISTÒRIES ARRAN DE MAR

HISTÒRIES ARRAN DE MAR

L’activitat, d’una duració de 45 minuts, té per objectiu crear i compartir històries personals vinculades a la Mar Mediterrània utilitzant mitjans i entorns audiovisuals.
Aprofitant que aquesta edició del MOT està protagonitzada pel Mediterrani, Històries arran de mar vol posar de relleu l’ús de la veu gravada com a element vehiculador d’històries personals vinculades a la Mar Mediterrània.
Procés de l’activitat:
1-Presentació: 5 minuts.
1-Visionat d’un vídeo amb un pla fix d’onades del mar arribant a qualsevol platja del Mediterrani: 1 minut.
2-Realització d’un guió que serveixi per estructurar una breu història personal d’un minut com a màxim sobre la mar Mediterrània (una experiència, un record, una anècdota, una idea…): 10/15 minuts.
3-Gravació de la història de cada participant: 10 minuts.
4- Escenificació final on cadascú comparteix la seva història amb els altres escoltant-se a sí mateix: 15 minuts. El vídeo d’onades, amb un so baix, es projecta en una pantalla. Els participants, assentats en semi-rotllana oberta al mar, escolten les històries que s’ha editat en un mateix document.

TERRA

Previous Image
Next Image

info heading

info content

TERRA

El fang és un material que podem utilitzar per crear una infinita varietat de formes. Les tècniques per modelar s’han transmès a través de la història i han acompanyat a aquesta fins als nostres dies. Tot i els avenços tecnològics, continuem utilitzant els primitius atuells com a objectes tant funcionals com decoratius.

D’altra banda, treballar amb fang és estar en contacte amb els elements, no únicament amb la terra sinó també amb l’aigua i l’aire, que són els que acaben regulant la seva plasticitat.

L’element central d’aquest taller serà la terra com a font de vida de les plantes a les quals dóna suport i aliment. Partint de la imatge d’un camp acabat de llaurar, amb la terra humida i transformada, es proposarà als participants utilitzar els diferents mètodes per modelar el fang -a mà, amb el torn i amb motlles- per crear, fins allà on arribi la inspiració i la imaginació, totes les formes possibles. Totes les peces realitzades durant els dies del taller, ja assecades, es disposaran finalment en el terra del hall de la Casa de Cultura de Girona. Simbòlicament, aquesta terra acabada de llaurar per les nostres mans, estarà preparada per acollir les flors que finalment completaran la instal·lació.

S’utilitzaran les tècniques ceràmiques de modelatge però no tindran la cocció final. D’aquesta manera, quan es reguin les flors, el fang sec, en mullar-se, pot perdre la rigidesa de les formes. Fent d’aquest jardí, un lloc de vida, un ecosistema en constant canvi.

Els objectius del taller són:

Prendre consciència de la terra com a font de vida i com a matèria prima per a ser transformada des del respecte
Conèixer els diferents mètodes per modelar el fang: a mà, amb el torn i amb motlles
Disposar les peces en el hall de la Casa de Cultura
Escollir les flors i decidir la disposició de les mateixes en la instal·lació

Aquesta instal·lació és el resultat d’un taller organitzat per la Casa de Cultura de Girona amb noies i noies de l’Associació FANJAC i realitzat al Museu de Terrissa de Quart.

UN RAM DE FLORS

Previous Image
Next Image

info heading

info content

UN RAM DE FLORS

L’element central d’aquest taller és la natura morta de flors. El terme natura morta apareix a Holanda en el segle XVII per designar el gènere pictòric encarregat de la representació de coses inanimades: fruites, instruments, utillatge de qualsevol tipus, aliments… En el cas de les flors, les pintures oferien una imatge atemporal i congelada del que ràpidament havia de fer-se malbé.
Els motius florals relacionats amb el culte a la Verge Maria, les il.lustracions botàniques del segle XVI, l’exuberància decorativa del barroc, les recerques cromàtiques del segle XIX, la descomposició cubista o, per posar dos exemples concrets, l’expressió dels sentiments que desperta l’observació dels girasols de Van Gogh o el diàleg entre la vida i la mort de les flors de colors saturats sobre fons negre d’Andy Warhol, ens proveeixen d’una iconografia que, des dels àmbits de la religió, de la ciència, de l’estètica, de l’economia, de la poesia, etc., ens explica multitud de històries.

Els objectius del taller són:
Conèixer el gènere de la natura morta de flors a partir de l’anàlisi de diferents obres
Experimentar amb flors naturals de primavera: margarites, gerberes, líliums, hipericum, paniculata, falguera, clavells, roses, alstroemelias, anthurium… (olors, formes, colors, textures, simbolisme…)
Aprendre a fer un ram de flors amb l’ajuda d’un/a florista
Escollir un conjunt de flors, realitzar un ram simbòlic que ens permeti explicar una història i posar-lo en un gerro de ceràmica a on escriurem el títol de la història
Realitzar una representació pictòrica del ram realitzat i que tingui com a referent algun dels estils pictòrics analitzats

L’exposició final comptarà amb els gerros i els rams de flors naturals, les obres pictòriques i les històries escrites. Durant l’exposició, els rams s’aniran fent malbé mentre les pintures i les històries romandran, en un diàleg entre entre la representació i la realitat, entre l’art i la vida.

Document explicatiu de l’experiència que conté totes les històries dels rams.

PLAY

Previous Image
Next Image

info heading

info content


PLAY

A partir de l’anàlisi de la gestualitat de les mans de les pintures renaixentistes de Pere Mates, Francesc Espinosa i Joan Sanxes del Museu d’Art de Girona, us proposem jugar a “la representació dinàmica” dels gestos de les mans. Asseguts en el cercle de cadires situat al centre de la sala farem una dansa col.lectiva.
Considerarem les pintures com fotogrames congelats d’una pel·lícula que volem reproduir per imaginar les seqüències de moviment de les mans. Així, Play fa referència, per una banda, a l’acte d’activar o de reproduir els quadres i, de l’altra, al joc i al moviment.
Però per damunt de tot, Play és un diàleg entre els ulls i les mans. Una invitació a la mirada a través de les mans. Són les mans les que ens permeten fer visibles les coses. Tot i que rebem les pintures a través de la visió, són els gestos i especialment les mans d’aquestes pintures renaixentistes les que ens condueixen en el seu discurs.

Seqüència d’activitats:

Breu explicació dels retaules
Anàlisi de les mans amb l’ús de prismàtics
Consideracions sobre el moviment, la dansa i la gestualitat
Els participants, individualment o en petits grups, podran desplaçar-se entre els diferents retaules observant i emulant els gestos de les pintures
Asseguts a la rotllana de cadires, els participants podran seguir, en una seqüència dirigida, els principals gestos de la iconografia analitzada: assenyalar, dialogar, convidar a veure, receptivitat, adoració, oració, protecció, sorpresa, meditació, silenci, desesperació, transferència…
El taller acabarà amb una dansa col·lectiva en la que cadascú realitzarà, de manera improvitzada, una seqüència de moviments que es vagi apuntalant en els gestos analitzats. Es proposarà, en primer lloc, seguir els moviments de mans amb la vista per després, en un exercici de visualització, continuar amb els ulls tancats.
Durant la realització de la dansa, els participants podran enregistrar-la amb la càmera de vídeo que tindran al centre de la rotllana. Les imatges resultants seran projectades en una de les parets de la mateixa sala dels retaules.

“Què hem de deduir d’aquestes observacions que podem multiplicar fins a l’infinit? Un fet extremadament simple: ja sigui l’estil condensat i estàtic -el que suposa una codificació rigorosa-, ja desplegat i dinàmic -amb un repertori formidablement enriquit-, la composició pictòrica no deixa de ser una “forma simbòlica”. Els gestos expressius són un dels grans mitjans que el pintor té a la seva disposició per suscitar reaccions comparables a les d’allò viscut. Al costat de la perspectiva, que exerceix una espècie de coacció perceptiva en favor de l’espai, hem de considerar l’efecte fisiognòmic, essencialment fundat en els gestos, com una segona perspectiva, una perspectiva psíquica, psicofisiològica si es vol, les modalitats de la qual hem d’indagar.” 1

1 Chastel, André, El gesto en el arte, p. 22-23, Siruela, 2003

EL BURRO I LES MOSQUES COLLONERES

Previous Image
Next Image

info heading

info content


Previous Image
Next Image

info heading

info content

EL BURRO I LES MOSQUES COLLONERES

Per copsar el món que ens envolta ens servim dels nostres sentits. A vegades, però, necessitem l’ajuda d’instruments com el microscopi que ens permet augmentar extraordinàriament una cosa. Podríem dir que l’art i la ciència són dues maneres de conèixer i acostar-nos a la realitat. I que tot i que són dos llenguatges diferents, l’aproximació d’un a l’altre pot fer més ric el treball de cadascun.
En un entorn més propi d’un laboratori o d’una aula de ciències d’una escola, et proposem que facis un dibuix interpretant la coneguda imatge del burro i les mosques colloneres, aquella en què els continus cops de cap i de cua del burro no aconsegueixen altra cosa que provocar que les mosques volin i es tornin a posar més o menys allà on estaven.

Observa primer el burro i les mosques en els microscopis de diferents augments.

Afegeix després la teva intuició i creativitat i posa’t a dibuixar!

OBJECTES FERITS

Previous Image
Next Image

info heading

info content

Previous Image
Next Image

info heading

info content

OBJECTES FERITS

Aquest taller vol apropar-nos, a través del dibuix, a la relació entre diversitat i identitat. I ho vol fer des del respecte a la pluralitat i tenint en compte els valors que s’hi posen en joc.
El fil conductor d’aquesta reflexió seran un conjunt de residus recuperats d’una deixalleria. Allò que es rebutja perquè ja no es vol o perquè es considera inútil. Restes que ja han complert el seu cicle de vida però que, rescatades i retornades a un context humà, poden gaudir d’una vida renovada.
Voleu participar?
Escolliu a l’atzar un dels sobres. Aquests contenen noms-etiqueta de persones que fan referència a la seva nacionalitat, zona o mobilitat geogràfica, professió, afició, religió, gènere, identitat sexual o ideologia.
Col·loqueu la tarja a la part frontal del barret de cartolina. Qui és? Què fa? Quines característiques té? Com es relaciona amb els altres? Els estereotips ens poden ajudar a simplificar la realitat però, ens atrevim a qüestionar-los? Som capaços de fer front als prejudicis i orientar les nostres decisions amb l’obertura i la sensibilitat necessàries?
Utilitzeu les valoracions anteriors i els conceptes que se’n desprenen per transferir una nova identitat a l’objecte que heu d’escollir. Feu una ullada general abans de decidir-vos per un.
Disposeu de materials usuals com llapis de grafit, rotuladors, ceres, barbotina o tisores, però també, d’altres més especials pensats per reparar, curar, retocar o decorar com grapes, bena, agulla i fil de cosir, tirites, pintallavis, pintaungles, maquillatge, betum…
T’hi atreveixes?